Estic fent un descans d’aquell treball que m’està costant bastant, sobre els moviments obrers… En fi, no cal dir res més.

Fa uns dies havia tingut una conversa amb una persona, sobre què és l’amor? La resposta d’aquella persona va ser inquietant. Així que vaig decidir escriure la meva pròpia definició sobre ”què és l’amor?” La definició se m’ha quedat curta, podria dir més coses. Podria afegir les paraules ”misteri” i ”por”. Però al intentar definir aquesta paraula, aquest sentiment, es DESTRUEIX el seu sentit pur, verge.

Aquí teniu la meva definició. Si algú vol expressar la seva pròpia definició que deixi un comentari. Estaria encantada de llegir més opinions sobre ”c’est quoi l’amour”?

L’amor és un gat, un gat blanc amb pel llarg i uns mostatxos a l’estil del gran mestre Dalí. L’amor és una carícia, una mirada fixa als seus ulls. L’amor és l’irracional, la bogeria. Recordes: “le deseo que sea amada locamente”? I també una altra frase de Breton en referència a la bellesa i que jo he transformat i l’he aplicada a l’amor: “El amor será CONVULSIVO o no será. El amor convulsivo erótico-velado, explosivo-inmutable, mágico-circunstancial o NO será.” Potser aquesta frase no et diu res, a mi m’ho diu tot. Però seguiré amb la meva idea d’amor. L’amor és un joc, un joc cruel, fastigosament romàntic i cursi. L’amor és o no és, però si “es”, “es un parpadeo fugaz, una invitación al olvido”. L’amor és la ungla d’un gat que esgarrapa el seu cor. L’amor és l’expressió dels sentiments, emocions: alegria, desig, passió, tristesa, melancolia, nostàlgia, totes les runes són amor. L’amor és la foscor.  L’amor és un somni, no és la realitat. L’amor és la imaginació, és abstracte, fals i repugnant. Però aquesta repugnància ens agrada perquè ens posa nerviosos, ens estimula, ens EMOCIONA. L’amor és sang, la sang que derrama un cor que pateix, mig trencat…

About these ads